è , ò ( obertes )

La lletra e es pronuncia oberta [ɛ]:
Quan la vocal de la síl·laba següent és una [i] (conveni, dèbil, ètic, evangeli, mèrit…). Excepcions: església,
sépia, Dénia o séquia (també es pot pronunciar sèquia)
Quan la vocal de la síl·laba següent és una [u] (cèl·lula, fècula, ingenu, molècula, perpetu…).
En quasi totes les paraules esdrúixoles (anècdota, cèlebre, gènere…). Excepcions: llémena, témpores, térbola
(també es pot pronunciar tèrbola).
En la major part de cultismes (acèfal, clavicèmbal, elèctrode, telègraf…). Excepcions: paraules acabades en –
edre, -ense, -teca o –tema (poliedre, castrense, biblioteca, teorema) .
En paraules acabades en -ecta, -ecte, -epta i –epte (col·lecta, afecte, correcte, respecte...) .
Davant de l o de l·l (arrel, cel, cruel, empelt...). Excepcions: belga, selva.
Davant de rr (esquerre, ferro, guerra, serra, terra...).
Davant de r seguida de consonant (cert, comerç, ert, hivern...). Excepcions: si la consonant és labial o velar
(ferm, herba, serp, terme, cerca, cercle, perca, verga...).
En noms i adjectius amb el grup -ndr- (cendra, divendres, gendre…). Excepcions: infinitius acabats amb –endre
(defendre, entendre…)
La lletra o es pronuncia oberta [ɔ]:
Quan la vocal de la síl·laba següent és una [i] (elogi, lògica, misogin, mòrbid, odi, oli, tònic…).
Quan la vocal de la síl·laba següent és una [u] (còmput., cònjuge, corpus, mòdul…).
En quasi totes les paraules esdrúixoles (apòstata, còlera, còmoda, còmplice…). Excepcions: fórmula, góndola,
pólvora, tómbola tórtora.
En la majoria dels cultismes (amorf, demagog, patogen, poliglot…). Excepcions: paraules acabades en –forme o
–oma (pluriforme, glaucoma).
En algunes paraules acabades en –os (arròs, espòs, gros, mos, terròs…). Excepcions: animós, enfadós,
poregós.
En algunes paraules acabades en –osa (cosa, llosa, prosa, rosa…). Excepcions: glucosa, rabosa, sosa.
En paraules que presenten les terminacions: -oc/-oca (albercoc, foc, groc…) (excepte boc, boca i moca), -ofa
(carxofa), -oig/-oja (boig, roig…) (excepte estoig), -ol/-ola (bunyol, caragol) (excepte bola, cola, gola), -oldre
(absoldre, moldre), -olt/-olta (desimbolt, solt...) (excepte molt, escolta), -pondre (compondre, correspondre...), -
ort/-orta (esport, fort, sort, tort...), -ossa (brossa, carrosa, destrossa...) (excepte bossa, gossa), -ost/-osta (impost,
rebost, crosta...) (excepte agost, angost), -ot/-ota (devot, got, grandot…) (excepte bot, nebot, bota, gota).
En la majoria de paraules que tenen els diftong oi (Alcoi, almoina, boira, heroi…) Excepcions: paraules acabades
en –oix (coix, moix...).

En la majoria de paraules que tenen els diftong ou ( bou, dijous, moure, nou…). Excepcions: sou (ser).
En els participis de cloure (clos) i compostos però és tancada en el de fondre (fos) i compostos.
En els pronoms demostratius neutres i en els monosíl·labs i els seus compostos acabats en –o (açò, so, tro…) .
OBSERVACIÓ: Com a excepció, en la conjunció però, la o es pronuncia tancada.